Persones dependents i manca d'ajuda...

Mentre senti per la radio gent que plorant, tot explicant la situació límit que els pressuposa afrontar el tenir cura d’un malalt d’Alzeimer a casa, i que trucant les portes de l’administració, o administracions no els donen el suport necessari per alleugerir l’angoixa que els aclapara, no podré creure en la societat del benestar que prediquen amb la boca grossa els polítics que manen.
Un malalt d’Alzeimer a casa, implica dedicació constant i tristesa i davallada anímica per la persona o persones que en tenen cura. En la seva desesperació reclamen ajuda, una ajuda, que poques vegades arriba. Parlo en coneixement de causa. En la nostra família en tenim un cas molt proper, i solament des d’aquesta vivència puc entendre el cas recent d’aquest home, ja vell, que mancat de les forces que requereix la situació, ha decidit posar fi a la inhumana vida de la seva esposa. En la seva solitud, abans d’executar l’acte, segur que ha plorat molt. Ara, com es natural, la justícia tindrà d’intervenir-hi. Que s’afanyin, perquè en poc temps, embolcallat en la seva misèria, ja haurà mort de tristesa.
Falten ajudes i residències com cal !!!