S’ha acabat la guerra de l’Iraq. Els vencedors, diuen que s’ha acabat. Però, per les noticies que rebem, les notícies filtrades i escapades al seu estricte control, no és així. Han llançat les bombes i la població iraquiana ja ha sofert les conseqüències del primer acte de la comèdia de les “armes de destrucció massiva”. Diuen que els han alliberat. Però ara, un cop acabada “la guerra”, queda el que el queda: plorar i enterrar els morts, hospitals sense recursos curulls de ferits i mutilats, nens orfes, angoixa de mares buscant els fills desapareguts i la destrucció de les ciutats. Però també queden els corbs de les “potències amigues”, que volant sobre el cel de la “destrucció”, estan esperant amb desfici els beneficis de la “reconstrucció”. Tota una comèdia, que per desgràcia encara no ha acabat. I com que encara no ha acabat, crec que es tenen de continuar les manifestacions solidaries amb aquesta gent que està sotmesa a un sofriment que no se li veu final, i que el ressò arribi també als demés pobles que pateixen situacions semblants.
Els ciutadans ens hem manifestat aquests dies de forma contundent, rebutjant la guerra i els patiments que aquesta comporta. Recomano no abaixar la guàrdia i continuar la lluita per la pau amb la finalitat d’intentar aturar el que possiblement encara vindrà. Ara, “els que ja sabem”, tenen engegada la maquinària de la destrucció i és imprevisible saber el que faran. Cal estar alerta!
Carta al director publicada al diari AVUI del 12 de maig del 2005
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada